Aquest és un quadre que també ens parla de l'aigua. Les pedres són còdols hurtats a la riera i a les bestioles acuàtiques que els habitaven. En el meu imaginari són, també, fragmets de la memòria. Memòria engabiada. La imatge deixa molt d'espai a la interpretació i la deixo oberta perque des d'ara el seu sentit pertany a l'espectador.
"gàbia de còdols", 65 x 81 cms. oli sobre tela. 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada