Gàbia de còdols

Aquest és un quadre que també ens parla de l'aigua. Les pedres són còdols hurtats a la riera i a les bestioles acuàtiques que els habitaven. En el meu imaginari són, també, fragmets de la memòria. Memòria engabiada. La imatge deixa molt d'espai a la interpretació i la deixo oberta perque des d'ara el seu sentit pertany a l'espectador.

 "gàbia de còdols", 65 x 81 cms. oli sobre tela. 2016

Crac, el joc

Aquest cop el gat amb el seu juguet més preciat, la goma de borrar, Milán és clar, que em pren del caballet i fa correr per tot el taller. Un joc de llums i ombres que reflecteixen el moviment del gat i la goma suspesos en l'instant capturat.

Joc, 60 x 73 cms, oli sobre tela, 2016

Cric la dolça, "el despertar"

Un raig de llum i el despertar de la gateta conformen el moment. 

El despertar,  46 x 55 cms, oli sobre tela.

Jugant a l'estany

Començo 2016 amb una pintura d'aquest realisme fals construit a partir de realitats alienes. Altre cop hi ha elements furtats als mestres. En aquesta ocasió són tres de les nenes....sobre la barca la"joana", robada de les menines de John Singer Sargent i invertida per un tema de llums, darrera la barca i en remull la "Antonieta", robada a Antonio López i jugant amb el globus terraqui la "Paula", robada a Pablo Picasso. Totes tres juguen amb la "Pepeta" que és una creació meva. L'estany conté les aigües del coneixement i a les ribes tot creix fort i vigorós....

Jugant a l'estany, 130 x 195 cms, oli sobre tela.

Dia de platja

Aquest cop el mar, la platja, un nen manllevat a Sorolla (un mon ja perdut), la dona passejant armada de la ma d'una nena (l'inocència) i el jove armat (terrorista?) també amb globus de colors. Tot robat de la xarxa. Realisme combinat d'escenaris verosímils on tot és possible. Una composició en corba tancada per reforçar la perspectiva amb una mena d'efecte boomerang d'esquerra a dreta. Un escenari on us convido a donar un tomb.

dia de platja, 81 x 100 cms, oli sobre tela, 2015

Fi de festa

Just ahir, divendres 13 de Novembre acabava aquest quadre i esclatava alhora el terror a París i dins de tots nosaltres. S'ha acabat la festa. Fins i tot la forma en T de la piscina ha pres el sentit de terror, de termini. L'art no té espai dins la barbàrie. La vida no té valor dins la barbàrie.

El quadre és, també, un joc d'allò més quotidià avui: tallar i engantxar. Són imatges robades del google que de pas em permeten fer un petit reconeixement a Jack Vettriano, un pintor irlandés de la meva generació que recorda molt Hooper i sembla atrapat als anys 50. Tallar i engantxar és el paradigma de la postmodernitat. Falsificar la realitat és, avui, la realitat.

Fi de festa, 81 x 100 cms, oli sobre tela d'arpillera, 2015

Mar de sang

Aquest cop l'aigua ha esdevingut vermella, sagnant. És un quadre llarg temps demorat i que ha pres, finalment, un sentit tràgic amb els successos esfereidors que estem visquent al Mediterrani. La història de la imatge i tot plegat s'ha difuminat en un sentir de profunda indignació i ja no puc llegir-ho d'una altra manera.

Mar de sang, 65 x 100 cms, oli sobre tela, 2015

Us convido a navegar en el procés constructiu del quadre