Just ahir, divendres 13 de Novembre acabava aquest quadre i esclatava alhora el terror a París i dins de tots nosaltres. S'ha acabat la festa. Fins i tot la forma en T de la piscina ha pres el sentit de terror, de termini. L'art no té espai dins la barbàrie. La vida no té valor dins la barbàrie.
El quadre és, també, un joc d'allò més quotidià avui: tallar i engantxar. Són imatges robades del google que de pas em permeten fer un petit reconeixement a Jack Vettriano, un pintor irlandés de la meva generació que recorda molt Hooper i sembla atrapat als anys 50. Tallar i engantxar és el paradigma de la postmodernitat. Falsificar la realitat és, avui, la realitat.
Fi de festa, 81 x 100 cms, oli sobre tela d'arpillera, 2015
