Dia de platja

Aquest cop el mar, la platja, un nen manllevat a Sorolla (un mon ja perdut), la dona passejant armada de la ma d'una nena (l'inocència) i el jove armat (terrorista?) també amb globus de colors. Tot robat de la xarxa. Realisme combinat d'escenaris verosímils on tot és possible. Una composició en corba tancada per reforçar la perspectiva amb una mena d'efecte boomerang d'esquerra a dreta. Un escenari on us convido a donar un tomb.

dia de platja, 81 x 100 cms, oli sobre tela, 2015

Fi de festa

Just ahir, divendres 13 de Novembre acabava aquest quadre i esclatava alhora el terror a París i dins de tots nosaltres. S'ha acabat la festa. Fins i tot la forma en T de la piscina ha pres el sentit de terror, de termini. L'art no té espai dins la barbàrie. La vida no té valor dins la barbàrie.

El quadre és, també, un joc d'allò més quotidià avui: tallar i engantxar. Són imatges robades del google que de pas em permeten fer un petit reconeixement a Jack Vettriano, un pintor irlandés de la meva generació que recorda molt Hooper i sembla atrapat als anys 50. Tallar i engantxar és el paradigma de la postmodernitat. Falsificar la realitat és, avui, la realitat.

Fi de festa, 81 x 100 cms, oli sobre tela d'arpillera, 2015

Mar de sang

Aquest cop l'aigua ha esdevingut vermella, sagnant. És un quadre llarg temps demorat i que ha pres, finalment, un sentit tràgic amb els successos esfereidors que estem visquent al Mediterrani. La història de la imatge i tot plegat s'ha difuminat en un sentir de profunda indignació i ja no puc llegir-ho d'una altra manera.

Mar de sang, 65 x 100 cms, oli sobre tela, 2015

Us convido a navegar en el procés constructiu del quadre

natura viva amb filferro

L'aigua de pluja s'obre camí a la muntanya conformant petits gorgs on gotes i bombolles il.lustren el concert líquid. En mig de la festa del brancatge, les fulles i les pedres, un element inadequat i cada cop menys estrany, un tros de filferro deixat de manera desconsiderada per l'home. Un racó ocult del paisatge.

natura viva amb filferro, 46 x 54 cms, oli sobre cotó, 2015.


Us convido a seguir el procés constructiu del quadre.

Perles de matinada

L'aigua pren moltes formes i textures, surgeix de diferents maneres i pren colors impossibles del que l'envolta. L'aigua és la vida i els seus recursos per seduir-nos són infinits. En despertar el día ens regala la rosada....perles de matinada.

Perles de matinada, 65 x 81 cms, oli sobre cotó, 2015

#correntinquieta

M'ha ocupat tot el mes de Juliol i sorgeix d'una imatge que se'm va acudir mirant la riera després de la darrera pluja de Juny. Un corrent d'aigua animada i inquieta, plena de tensions i remolins, tapant les pedres, esquivant-les i alhora abraçant-les....i vaig pensar, és com el moment històric que vivim, és el procés, l'aigua entossudida en fer camí.....vaig voler capturar aquell moment construint una pintura on fossin visibles les entranyes, el filament del teixit que conforma la il.lusió de realitat.

#correntinquieta, 50 x 50 cms, oli sobre llí, 2015

#pamimigdaigua

Un petit bocí de la riera del parc de Sant Salvador després de la pluja, amb l'aigua inquieta.

#pamimigd'aigua , 24 x 30 cms, oli sobre cotó, 2015

#doll

L'aigua brollant del doll creat pel forat de pas d'una passera, al cor de La Selva, a la riera de Castanyet, a la font del Roure. Llum de tardor, al matí. A banda el meu interès pel tema de l'aigua, em captivà el misteriós món de foscúries que l'envolta, plé de suggeriments.

#doll , 81 x 100 cms, oli sobre arpillera, 2015

#pica11

#pica11, altre cop l'aigua i el metall i un objecte important de la meva vida quotidiana. Fem un cafè?.

#pica11, 55 x 46 cms, oli sobre cotó, 2015

#pica10 , petit gorg de pedra granítica.

Segueixo amb l'aigua com a motiu pictòric. Aquest cop el continent és un forat natural a la pedra granítica de les muntanyes de Farners, un gorg petit.

#pica10 , 55 x 46 cms, oli sobre cotó, 2015

#SantJordi, va de #roses

 Cada any, per Sant Jordi, pinto algunes roses. Aquest any he optat pel blanc i els tons carn tractats de principi a fi amb espàtula i fets i pastats avui mateix.....roses fresques per demà.

 #rosacarn, 16 x 22 cms, oli sobre cotó, 2015

#tresrosesblanques, 24 x 30 cms, oli sobre cotó, 2015

#rosacarn2, 19 x 24 cms, oli sobre cotó, 2015

#Pica9

#Pica9, 60 x 73 cms, oli sobre cotó.

Recent pintat.

#construcció de #Pica9

Continuació del #procés #pictòric de #Pica9

...a un pas del final.

#treball en #procés: #construcció de #Pica9

En ple procés constructiu us avanço una crònica visual del progrés del quadre #Pica9 iniciat fa dues setmanes. En aquest cas és un bastidor espanyol amb cotó de 60 x 73 cms i la tècnica a l'oli. Continuarà....

....continuarà......

El procés constructiu d'un quadre és un ritual d'ofici que es trasllada al resultat final d'una manera oculta però eficient. Avui he triat un espai interior #espaiinterior de títol "La cambra del gronxador" i us proposo passar quatre minuts seguint el desenvolupament de l'obra, des dels materials constructius passant per la composició formal, el dibuix, i l'execució pictòrica.

#Lacambradelgronxador 114 x 146 cms. Oli sobre arpillera. 2014

#Pica8. 60 x 73 cms. Oli sobre cotó. 2015.

Moments d'un #procéspictòric: #Pica8

#Pica8. 60 x 73 cms. Oli sobre cotó. 2015.

La #Gorga d'en Vilà. Inmersió vinyoliana.Bo

Avui he triat un paissatge y aprofito per veure com va això dels videos. És "La Gorga d'en Vilà", un paissatge molt lligat a la vida i l'obra de Joan Vinyoli i també a la meva, indret màgic de la infantesa. És un oli pintat sobre tela d'arpillera l'any 2013 i medeix 89 x 116 cms i pertany a una col.lecció privada.  Existeix una altra versió més petita.

"El racó del tresor", 162 x 130 cms, oli sobre arpillera, 2014. Un interior, com l'anterior, però aquest més intimista. Disfruteu. El tinc penjat al taller.

Retrat en grup, 97 x 130 cms, oli, 2015.

Primera incursió en això dels blogs. Fent proves. He triat aquest quadre encara humit per començar, una imatge recent de mi mateix i els col.legues. #fontanetart